Article publicat a Nació Digital el 20 de juliol del 2011
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2099/volen/tallar/llengua

Ser una colònia comporta nefastes conseqüències: espoliació econòmica, despersonalització nacional, tergiversació barroera de la pròpia història,… Aquestes són algunes de les més destacades. Però viure sotmès al poder d’altri també significa no veure, o no voler veure, les autèntiques intencions d’aquell que t’ha demostrat que vol fer-te desaparèixer com a poble.

Tot això ve a tomb perquè aquestes darreres setmanes hem estat testimonis del serial entre CiU i el PP per aprovar els comptes de la Generalitat. Els d’en Mas ens han volgut vendre el seu rigor i seriositat però, en realitat, el seu pacte amb els populars no fa res més que legitimar i donar ales a Catalunya al partit d’en Rajoy i de l’Aznar. És a dir, queden autoritzades moralment les pràctiques colonitzadores dels populars per fer del català una llengua subsidiària.

Una vegada se’ls han obert les portes, la facció “regional” de la tal Sánchez Camacho fa servir tot el que pot per intentar fer efectiu el genocidi lingüístic. A aquesta “legionaria” no li ve d’un pam quan es tracta de la “lengua del imperio”. Des d’utilitzar públicament el seu propi fill com a víctima del sistema educatiu català fins a fer-se fotos amb la sinistra associació espanyola Convivencia Cívica Catalana. Ni li importa posar una criatura en el focus de la polémica ni tampoc anar de bracet amb qui titlla de xenòfofs als catalans. És el “todo por la patria” posat al dia.

Personalment no em sorprén l’actitud de l’Alicía i els seus. Són els continuadors de l“habla en cristiano” que en lloc d’utilitzar el cop de porra fan servir el cop de “constitución”. No penseu que això significa que s’hagin civilitzat. Simplement és que Europa, i el món en general, ja no toleraria un nou Franco que ells no tindrien cap mania en ressuscitar. Només cal veure com fa quatre dies el PP encara es negava al el Congrés dels Diputats de Madrid a catalogar-lo com a “dictador”. Ben mirat, són els mateixos gossos amb idèntics collars, perquè ni esma no han tingut per canviar-se’ls.

Davant d’aquesta ofensiva per mirar de deixar agònica la llengua catalana, què fa el govern dels anomenats nacionalistes catalans de CiU? S’escandalitza? Censura i combat les pràctiques del populars? En absolut. Es limiten a esperar que s’hagi de ccomplir la sentència del Tribunal Suprem que diu taxativament que l’escolarització dels infants catalans haurà de ser bilingüe. O sigui, el cop de gràcia al nostre idioma a base de fer-lo més prescindible del que encara ho és.

La mala llet i la vilesa que gasta el PP contra el català troba en els convergents una resposta inexistent que fa bo aquell tòpic del català venut i rastrer que diu “el que no són pessetes (ara euros) són punyetes”. Ara bé, si pensen els Rajoy, Aznar o Sánchez Camacho que tots els catalans són com els Duran i companyia van errats de mig a mig. Si volen parlar de llibertats lingüístiques que les vagin a pregonar a Albacete o a Conca perquè a partir d’ara (almenys des de Catalunya Acció) gastarem contra els populars i tots els seus satèl·lits la mateixa mala llet que ells gasten contra la nostra llengua. Que s’ho gravin bé en el seu cervell “rojigualdo”: qui no vulgui pols que no vagi a l’era.

Santiago Espot
President de Catalunya Acció

Article publicat a Nació Digital el 9 de juliol del 2011
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2033/juliol/prova/forca

Potser algun independentista no acaba de veure clar que el proper 9 de juliol es faci a Barcelona una manifestació amb un únic i explícit lema: “Pel nostre futur: independència!”. Segurament serà per la por al fracàs o serà perquè els darrers resultats electorals no han acompanyat com pensàvem a la majoria de les opcions partidàries d’un estat català. Sigui com sigui el cert és que, desprès de la darrera enquesta del CEO on es demostra que existeix una majoria independentista en el nostre país, poques excuses queden per quedar-se a casa el proper dissabte i encara menys per especular pobrament amb si serem deu o deu mil.

Evidentment que el camí cap a la llibertat ni és ni serà fàcil. És ple de dificultats i farcit de decepcions i, a més a més, les actuacions de molts dels dirigents de les formacions polítiques que defensen una Catalunya independent no han estat a l’alçada que corresponia. Personalment mai he confiat en que ens posessin una catifa vermella per tal d’arribar al nostre objectiu. Però sí que haurem de reconèixer que mai com ara havia estat preparat el nostre poble, tant mental com econòmicament, per assolir un Estat propi. El clima col·lectiu que es respira entre la nostra gent va en aquesta direcció malgrat que el panorama electoral pugui fer pensar el contrari. Capgirar aquesta situació només pot fer-se amb una veritable i sincera unitat electoral independentista. Difícil?
Segurament. Com tot el que envolta un procés de secessió. Però sempre serà més fàcil que aconseguir, com està passant actualment, que a Catalunya el debat sobre la futura independència del país ocupi tots els debats polítics siguin quins siguin els seus protagonistes.

La manifestació del proper 9 de juliol convocada per patriotes sense cap més filiació política que la de la llibertat nacional vol ser un clam a favor d’aquesta tant reclamada unió i la demostració que l’independentisme no afluixa. Aquest dia no serà la commemoració de res, perquè per sortir tots junts al carrer per exigir la llibertat no cal cap data concreta. Faci fred o faci calor no serà mai cap justificació per deixar a l’estacada els seus valents promotors que ni han tingut cap subvenció ni l’ajut de cap gran organització ni persegueixen cap vot en unes eleccions.

Indiscutiblement sempre resulta molt més fàcil mobilitzar-se quan les maquinàries dels grans partits amb l’ajut dels mitjans de comunicació fan sonar el xiulet. Ara, però, no és el cas. Al contrari, haurà de ser la demostració que som capaços d’anar plegats sota l'estendard de l’ideal de la independència sense cap més afany que voler ser amos a casa nostra. Però també pensant que és la nostra obligació deixar a les futures generacions una terra on puguin viure sense les misèries d’una nació vexada i espoliada en tots els ordres. Fem-ho per ells, per nosaltres i pels que ens han precedit en aquesta lluita, i que el 9 de juliol sigui una altra demostració de la força de Catalunya.

Santiago Espot
President de Catalunya Acció