22 de setembre 2011

Darrera la sentència

Article publicat a Nació Digital el 22 de setembre del 2011
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2307/darrere/sentencia

Si per alguna cosa ha servit la sentència sobre la immersió lingüística és per obrir els ulls a molts catalans. Quan ho han fet s’han trobat amb l’intent clar i barroer de fer desaparèixer la nostra llengua. “Per què?”, alguns encara es pregunten.

Per aclarir les coses cal dir-los-hi que la famosa sentència és nomes un pas més en la continuada estratègia de reduir el nostre idioma a un simple “patois” des de fa molt de temps. Desprès de gairebé tres-cents anys de procés de substitució lingüística, els espanyols  han arribat a aconseguir que tots els catalans entenguem i parlem el seu idioma. Però no contents amb això ara pensen que si tots nosaltres dominem l’espanyol, perquè dimonis hem de continuar també parlant i escrivint en una altra llengua? És allò d’aquell acudit que circulava fa uns anys on un espanyol deia que “podiendo llamarle queso porquè los franceses le llaman fromage?” Pensen que el món conspira contra ells donat que existeixen altres llengües diferents a la seva. Conclusió: cal acabar definitivament amb aquesta nosa del català.

Per fer efectiu el seu objectiu calia atacar l´únic lloc on l'estatus de la nostra llengua conserva una certa normalitat com ho és l’escola del país. No han estalviat cap mitjà i la ofensiva ha estat per terra, mar i aire. Diaris, televisions, ràdios, partits polítics estatals (PP) i “regionales” (C’s), tribunals i fins i tot associacions que ells en diuen cíviques i de convivència presidides per desequilibrats que al capdavall han esdevingut els artífexs de la famosa sentència espanyola. Amb tot,  calia fer-ho amb la disfressa de la democràcia i la defensa dels drets individuals per adaptar al segle XXI el llegendari “habla en cristiano”.

Mentre els catalans generalment estem a la inòpia quan es tracta d’analitzar a aquell que vol fer-nos desaparèixer, ells, els espanyols, se les pensen totes per tal de poder executar amb èxit el seus plans contra nosaltres. Fixeu-vos que el que volen imposar-nos no són pas dues línies educatives en cada llengua. Si així fos, sempre quedaria un sector notabilíssim dels nostres infants que seria format exclusivament en l’idioma del país i en el qual no només hi haurien els Puig o els Rosselló. Serien majoria els Gómez o Garcia. Per tant, la cosa no ha d’anar per aquí perquè es crearien dues comunitats lingüístiques i no podrien assolir el seu objectiu genocida. Cerquen la substitució lingüística total, i res millor que posar ambdós idiomes a la mateixa alçada en matèria educativa. D’aquesta forma, i gràcies a l'aclaparadora presència de l’espanyol en tot allò que envolta la vida dels infants fora de l’escola o la llar (videos, jocs, revistes, televisions, espectacles…), la llengua de Calderón de la Barca va guanyant terreny fins a fer prescindible el català. Perquè, és clar, si amb un sol idioma ja ho fas tot des de petit, quin sentit té mantenir-ne una altre?

Estic convençut que desprès de les eleccions espanyoles faran mans i mànigues per fer efectiva la sentència i el govern de CiU tindrà a les seves mans el futur de la pervivència de la nostra llengua. Què faran? Claudicaran o desacataran? Els recordo que molts dels nostres connacionals en un passat no massa llunyà van haver de patir presó per ensenyar català a la nostra canalla. Com també els recordo que han estat elegits per defensar els drets d’aquest poble. Si no estan disposats a fer-ho que ho diguin aviat perquè aquí ens hi juguem l’ànima i la supervivència d’una nació. D’altres tenim molt clar que ara és l’hora d’atacar.

Santigo Espot
President de Catalunya Acció

02 de setembre 2011

Els caníbals del PP

Article publicat a Nació Digital el 2 de setembre del 2011
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2217/canibals

Llegeixo en aquest mateix diari fa pocs dies que l’actual alcalde del PP de A Coruña, Carlos Negreira, permetrà tranquilament que el general franquista Millán Astray continui essent fill predilecte d’aquella ciutat gallega. El mateix Negreira, el passat 22 de gener de 2010, quan llavors era a l’oposició del consistori corunyés, va protestar per la retirada de l’estàtua d’aquest militar espanyol tot dient que Millán Astray “habia estado un coruñés de pro”. Però qui era aquest personatge a qui veneren els membres del PP i que ha passat a la posteritat per encunyar expressions com “Viva la Muerte!” i “Muera la inteligencia!”?

Per descriure el sadisme d’aquest referent històric del partit de Mariano Rajoy i d’Alicia Sanchez Camacho val la pena reproduïr les paraules de Paul Preston en el seu llibre “Las tres Españas del 36” (1998) quan explica com actuava Millán Astray en terres marroquines allà pels anys vint:  “Pese a la feroz disciplina impuesta en otros aspectos, Millán y Franco no ponían límites a las atrocidades cometidas en las aldeas moras; los legionarios decapitaban a los prisioneros y exhibían sus cabezas cortadas; a la duquesa de la Victoria, filántropa que organizó a un grupo de enfermeras, le dieron la bienvenida con un cesto de rosas en medio del cual había dos cabezas moras. Cuando el dictador Primo de Rivera fue a Marruecos en 1926, se quedó horrorizado al ver que un batallón de la Legión aguardaba la inspección con cabezas moras clavadas en las bayonetas”. Com n’havia de ser de salvatge aquest model dels populars que fins i tot un criminal com Primo de Rivera quedava aterrat per les pràctiques del “coruñés de pro”!

Amb Franco compartia també la mateixa devoció malaltissa per Hitler i el nazisme, i com a cap de premsa i propaganda del nou règim feixista es va dedicar a lloar els crims del III Reich. Tot i que ja va començar a fer-ho abans, tal i com podem llegir una altra vegada en el llibre de Paul Preston abans citat: “El 1 de enero de 1938 proclamó que «no hay más que un camino de salvación: el del despertar de los grandes pueblos en donde se yerguen sus Caudillos, los grandes Caudillos de la hora presente de la vida de la Humanidad: Mussolini, Hitler, Hiro-Hito, Oliveira Salazar, Francisco Franco Bahamonde".

Doncs bé, aquestes només són dos dels apunts històrics que ens descriuen la personalitat d’aquest psicòpata glorificat pel partit polític que governarà l’Estat espanyol d’aquí a pocs mesos i amb el que va de braçet el govern català de CiU. El PP és un partit que es mou entre el gust macabre pel canibalisme i el cretinisme polític. I dic això segon perquè només uns autèntics cretins poden demanar perdó a la opinió pública pel fet que dos dels seus regidors hagin saludat l’alcalde donostiarra de Bildu elegit democráticamente, mentre li mantenen tots els honors a un monstre sanguinari com Millán Astray creador, a més a més, d’una institució de retardats mentals com és l’anomenada “Legión Española”.
Els catalans hem de ser assenyats i pensar que el millor que podem fer és allunyar-nos d’aquesta pestilència que tornarà a governar Espanya i integrar-nos directamente a Europa com un Estat independent. I si hi ha cap català que vulgui pactar amb aquesta colla de degenerats i dements haurem d’analitzar el seu cas no ja des d’un punt de vista polític, sinó des d’un prisma purament psiquiàtric. Marxem abans que la resta del món ens inclogui dins aquesta colla de tarats.

Santiago Espot
President de Catalunya Acció

Llibre de presentació internacional

Llibre "Discursos a la nació"