24 d’agost 2011

Saber llegir políticament

Article publicat a Nació Digital el 24 d’agost del 2011
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2188/saber/llegir/politicament

Una de les condicions més preuades en qualsevol polític és "saber llegir" el clima polític que es respira. Fer-ho equival a preveure cap a on poden anar els esdeveniments futurs i requereix, abans de res, un profund coneixement de l'ànim col·lectiu de la teva gent. Però quan dic "la teva gent" no em refereixo als companys de partit. Aquests ja sabem prou bé com pensen. No té cap mèrit discernir el pensament dels que comparteixen les teves mateixes sigles. Si hom creu que les executives dels partits són el reflex del sentir popular està cavant la seva tomba política.

Arribar a saber llegir políticament una situació social necessita de moltes hores de carrer i al marge del seguici del partit. Cal saber escoltar al poble. Des d'aquell petit empresari al qui les vendes han baixat a la meitat fins a l'autònom que fa més hores que un rellotge per poder mantenir la seva família. Són ells els qui marquen el pols del país. Volen la independència? Senten el país? Saben que ser espanyols és un negoci ruïnós? Bona part d'ells, sí. Ara bé, la pregunta és: i per què no voten majoritàriament una formació netament defensora d'un Estat català independent?

Estic absolutament convençut que la resposta és que, ara per ara, les sigles independentistes no generem prou confiança en l'electorat com per reflectir en el Parlament de Catalunya l'independentisme anomenat sociològic. Possiblement hi ha més d’un motiu però, per sobre de tots, destacaria la divisió entre les diverses formacions com la base sobre la qual es sustenta aquest clima de mirar de cua d'ull gran part de l'oferta secessionista.

L'electorat no entén que existeixi una mateix producte electoral amb marques diferents. Pensa que algú que es incapaç de posar-se d'acord amb d'altri que persegueix el mateix difícilment podrà solucionar problemàtiques molt més complicades com pot ser la construcció d'un Estat català. I més quan en una època de competitivitat en tots els ordres, les aliances, ja siguin empresarials, ja siguin polítiques, es manifesten com a indispensables. Són l'eina per a la supervivència i la manifestació clara d'una visió de futur. Qui no ho sap veure així, perd.

L'independentisme català viu una situació com la que acabo de descriure. Si estiguéssim parlant d'una marca comercial de colònies o de roba interior el màxim que podria passar és el tancament de la companyia fabricant. Però aquí ens hi juguem, ni més ni menys, que el futur de Catalunya. Sabrem llegir el temps polític actual?

Santiago Espot
President de Catalunya Acció

04 d’agost 2011

Per a què serveix Madrid

Article publicat a Nació Digital el 4 d’agost del 2011
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2143/serveix/madrid

“Si utilitzes l’enemic per derrotar l’enemic, seràs poderós en qualsevol lloc on vagis”, deia el llegendari militar xinès Sun Tzu. Aquesta sentència de l’autor del famós llibre “L’art de la guerra” caldria que els independentistes catalans la tinguéssim ben present sempre i tothora. Més que res perquè quan Espanya pugui ser utilitzada no ens agafi despistats com massa sovint ens passa. Quan serà la propera oportunitat que tindrem? Alguns independentistes diuen que unes eleccions espanyoles no van amb nosaltres perquè a Madrid no se’ns hi ha perdut res i des d’allà no es defensen els interessos de Catalunya. Molt bé. Però hem pensat mai a anar contra els interessos d’Espanya i des d’on fer-ho?

Per desgràcia, al Parlament de Catalunya en aquests moments hi ha prou feina per desemmascarar (com fa Solidaritat Catalana només amb tres diputats) les polítiques col·laboracionistes que tenim a casa per, a més a més, perjudicar Espanya. Ara mateix la cambra catalana dóna pel que dóna. Si volem desestabilitzar Espanya, una de les millors tribunes la constitueix, sense cap mena de dubte, les seves pròpies entranyes representades en l’hemicicle del Congrés dels Diputats de Madrid. Allà és on s’ha d’anar a fer una política d’enfrontament i no pas una política de contemporització. Les Corts espanyoles són possiblement ara mateix una de les millor caixes de ressonància de cara a la opinió pública internacional de la causa independentista. Així ho constaten també els patriotes bascos de Bildu i allà hi seran a partir del 20 de novembre.
Portar l’autèntica samarreta de la independència de Catalunya davant els diputats espanyols requereix saber quin partit s’ha de jugar i el profit que se’n pot treure.

Sense cap mena de dubte tenir uns diputats a Madrid amb l’única aspiració d’un estat català independent, i enfrontant-se directament a aquells que volen impedir-ho, farà que molts catalans prenguin consciència d’una vegada per totes del conflicte que viu el nostre poble. Això no es fa ni amb discursos acadèmics ni buscant aliances amb les esquerres o les dretes espanyoles. Madrid serveix per posar damunt la taula el robatori continuat que pateix Catalunya i els intents perpetus per fer desaparèixer la nostra llengua i la nostra cultura. Com també serveix perquè els nostres connacionals vegin que hi ha homes i dones disposats a donar la cara davant mateix de l’enemic  per defensar la causa de la llibertat de Catalunya.  

D’altra banda, ens dolgui o no, bona part de la població de Catalunya té com a màxim referent polític l’hemicicle madrileny de la Carrera de San Jerónimo. Uns perquè càndidament s’han empastat aquella pel·lícula que és allà “on es defensen els interessos de Catalunya”, i d’altres perquè veuen el Parlament de Catalunya com un parlament de segona divisió. Les coses són així, i els nostres representants, quan van a Madrid, acaben fent històricament el mateix paper que un diputat de Badajoz o bé el d’un ingenu que creu poder modernitzar Espanya. I tots ells, des d’un Cambó fins a un Duran, s’hi troben bé fent el paper de guardià del gueto jueu.

Si els independentistes catalans, siguin del color que siguin, ens creiem de debò que hem iniciat el camí de la construcció de l’estat català, ha arribar l’hora de pensar en Madrid com una eina més per assolir el nostre objectiu. Si estem d’acord que el Congrés espanyol serveix per fer una política d’enfrontament i de xoc, anem-hi a fer valer les nostres possibilitats. Però per acabar fent-nos amiguets dels comunistes o dels conservadors espanyols, com s’ha fet fins ara, millor quedar-se a casa. La greu situació que pateix Catalunya en tots els àmbits ens obliga a contemplar totes les possibilitats per fer triomfar la idea de la independència de Catalunya, sigui a Brussel·les, Washington o Madrid. A uns llocs caldrà anar-hi amb el guant de seda i a d’altres amb  puny de ferro. Tenim el coratge i l’idealisme per fer-ho tots plegats dins una gran coalició? O ens tornaran a guanyar els petits i mesquins interessos de partit? Tinguem-ho clar: Madrid és com un kleenex. Usar i llençar.

Santiago Espot
President de Catalunya Acció

Llibre de presentació internacional

Llibre "Discursos a la nació"