Article publicat a Nació Digital el 2 de setembre del 2011
http://www.naciodigital.cat/opinionacional/noticiaON/2217/canibals

Llegeixo en aquest mateix diari fa pocs dies que l’actual alcalde del PP de A Coruña, Carlos Negreira, permetrà tranquilament que el general franquista Millán Astray continui essent fill predilecte d’aquella ciutat gallega. El mateix Negreira, el passat 22 de gener de 2010, quan llavors era a l’oposició del consistori corunyés, va protestar per la retirada de l’estàtua d’aquest militar espanyol tot dient que Millán Astray “habia estado un coruñés de pro”. Però qui era aquest personatge a qui veneren els membres del PP i que ha passat a la posteritat per encunyar expressions com “Viva la Muerte!” i “Muera la inteligencia!”?

Per descriure el sadisme d’aquest referent històric del partit de Mariano Rajoy i d’Alicia Sanchez Camacho val la pena reproduïr les paraules de Paul Preston en el seu llibre “Las tres Españas del 36” (1998) quan explica com actuava Millán Astray en terres marroquines allà pels anys vint:  “Pese a la feroz disciplina impuesta en otros aspectos, Millán y Franco no ponían límites a las atrocidades cometidas en las aldeas moras; los legionarios decapitaban a los prisioneros y exhibían sus cabezas cortadas; a la duquesa de la Victoria, filántropa que organizó a un grupo de enfermeras, le dieron la bienvenida con un cesto de rosas en medio del cual había dos cabezas moras. Cuando el dictador Primo de Rivera fue a Marruecos en 1926, se quedó horrorizado al ver que un batallón de la Legión aguardaba la inspección con cabezas moras clavadas en las bayonetas”. Com n’havia de ser de salvatge aquest model dels populars que fins i tot un criminal com Primo de Rivera quedava aterrat per les pràctiques del “coruñés de pro”!

Amb Franco compartia també la mateixa devoció malaltissa per Hitler i el nazisme, i com a cap de premsa i propaganda del nou règim feixista es va dedicar a lloar els crims del III Reich. Tot i que ja va començar a fer-ho abans, tal i com podem llegir una altra vegada en el llibre de Paul Preston abans citat: “El 1 de enero de 1938 proclamó que «no hay más que un camino de salvación: el del despertar de los grandes pueblos en donde se yerguen sus Caudillos, los grandes Caudillos de la hora presente de la vida de la Humanidad: Mussolini, Hitler, Hiro-Hito, Oliveira Salazar, Francisco Franco Bahamonde".

Doncs bé, aquestes només són dos dels apunts històrics que ens descriuen la personalitat d’aquest psicòpata glorificat pel partit polític que governarà l’Estat espanyol d’aquí a pocs mesos i amb el que va de braçet el govern català de CiU. El PP és un partit que es mou entre el gust macabre pel canibalisme i el cretinisme polític. I dic això segon perquè només uns autèntics cretins poden demanar perdó a la opinió pública pel fet que dos dels seus regidors hagin saludat l’alcalde donostiarra de Bildu elegit democráticamente, mentre li mantenen tots els honors a un monstre sanguinari com Millán Astray creador, a més a més, d’una institució de retardats mentals com és l’anomenada “Legión Española”.
Els catalans hem de ser assenyats i pensar que el millor que podem fer és allunyar-nos d’aquesta pestilència que tornarà a governar Espanya i integrar-nos directamente a Europa com un Estat independent. I si hi ha cap català que vulgui pactar amb aquesta colla de degenerats i dements haurem d’analitzar el seu cas no ja des d’un punt de vista polític, sinó des d’un prisma purament psiquiàtric. Marxem abans que la resta del món ens inclogui dins aquesta colla de tarats.

Santiago Espot
President de Catalunya Acció